Manlleu i la comarca d'Osona
MANLLEU
La història de Manlleu es remunta el Neolític, on ja hi ha vestigis d'ocupació humana al terme municipal. Es comença a tenir documentació de la vila a partir de l'any 900 d.C. amb la consagració de l'acta de l'església de Santa Maria de Manlleu, església que es va convertir en un monestir a partir de l'any 1.000 regentat per monjos de l'ordre de Sant Agustí.
Va ser, però, a mitjans del segle XIX quan Manlleu va començar a prendre forma de debò i va posar els ciments de la ciutat que és ara. Catalunya estava immersa en la revolució industrial i Manlleu i els municipis de la conca del Ter van esdevenir pilars fonamentals en aquesta revolució. La construcció del canal industrial, entre 1841 i el 1848, va suposar el llançament de Manlleu com a vila industrial agrupant grans colònies d'indústria tèxtil que van perdurar pràcticament fins a finals del segle XX.
Aquesta indústria ha marcat el caràcter de la ciutat i els seus habitants i per tot el terme municipal es poden veure vestigis de l'indústria tèxtil. Les antigues fàbriques encara perduren, reconvertides per exercir altres activitats o en el que ara és el Museu Industrial del Ter. El canal industrial encara acompanya tot el recorregut del Passeig del Ter i encara es conserven els rentants i altres equipaments de l'època.
Actualment la citat és un eix important de la indústria, l'agricultura i la ramaderia de la Catalunya interior. Manlleu te dos polígons industrials amb activitats diverses i grans centres industrials com la fabrica de La Piara, BICC General Cable o Fundició Benito Dúctil, per citar-ne algunes. La comarca d'Osona és un dels centres on l'activitat ramadera i agrícola és més activa a Catalunya i un dels pocs indrets on la tradició pagesa encara és molt present.
TURISME
Manlleu és un nucli urbà envoltat de paratges naturals. Passejant pel municipi podem visitar el centre històric, on podem veure l'església de Santa Maria, el barri vell de Dalt Vila, la plaça porxada de Fra Bernadí on hi ha l'ajuntament, l'edifici de Can Pujet (antiga casa senyorial i actual seu de Radio Manlleu i l'escola municipal de música) o el pont de Can Moles.
El patrimoni industrial és un dels bens més preuats de la ciutat. El Museu Industrial del Ter és va erigir a l'antiga fàbrica de Can Sanglas i l'exposició permanent mostra maquinaria tèxtil de l'època i la trubina de generació d'electricitat que aprofita la força de l'aigua del canal industrial. Can Remisa fou l'antiga Colònia Russiñol, propietat de la família del pintor i dramaturg Santiago Russiñol, voreja el riu Ter just abans d'entrar a la ciutat.
El Passeig del Ter recorre el riu Ter al seu pas per Manlleu, oferint magnífiques passejades que van des de la zona esportiva fins al Museu Industrial del Ter i la zona de l'Embarcador del Ter. L'Arboretum és el pulmó verd de la zona est, amb més de 70 espècies vegetals diferents, és el punt d'educació i oci per als més menuts.
L'entorn natural i turístic de Manlleu és ampli i extens. Situada a pocs minuts de Vic, la ciutat de Manlleu és un excel·lent punt de partida per realitzar excursions i passejades. El santuari de Bellmunt és el balcó de la plana i ofereix unes vistes excepcionals de la vall del Ges. En direcció a Cantonigròs i Rupit, hi ha l'altiplà de Cabrera on les vistes del nord d'Osona son incomparables. Passejades a l'ermita de Sant Jaume, de Lurdes o de Vilacetrú son rutes habituals dels ciutadans de Manlleu per escapar uns minuts de la vida urbana.
FIRES I MERCATS
Manlleu celebra cada any diverses fires i mercats. Comença i acaba l'any amb el Badanadal, fira que engloba totes les activitats nadalenques que es fan a la ciutat. Pel maig se celebra Artesanalia, fira dels artesans, amb demostracions de tècniques antigues i creació de productes artesans. La tardor és l'època de la Fira del Porc i la Cervèsa, on es poden degustar cerveses del nostre país i d'altres indrets del món i en podrem assaborir mil i una varietats d'embotit i carn de porc, amb demostracions de la seva elaboració.
La Festa Major te lloc als voltants del 15 d'agost i per tota la ciutat s'organitzen activitats culturals, concerts de música i festes de tota mena. La Festa del Serpent és la culminació de la festa major on es recrea la llegenda del Serpent de Manlleu, amb una gran serp que recorre els carrers de la ciutat.
Dilluns i dissabte és dia de mercat a Manlleu. Els dilluns les parades del mercat es troben a la Plaça del Mercat i els dissabtes recorren el carrer Pintor Guàrdia, al barri de l'Erm.
COMUNICACIONS
En els darrers anys Manlleu i la comarca d'Osona han esdevingut un important nucli de comunicacions. La línia de tren Barcelona - Puigcerdà uneix la ciutat amb la capital de Catalunya amb una freqüència aproximada d'una sortida cada hora. Manlleu està perfectament comunicada per carretera amb la resta de Catalunya.
La C-17 enllaça la ciutat cap al sud amb Barcelona i cap al nord amb Ripoll i els Pirineus. La C-25, l'Eix Transversal, uneix Manlleu amb Lleida a l'oest i amb Girona i la platja a l'est. L'obertura del nou Eix Vic - Olot unirà Manlleu i la comarca amb Olot i els paratges naturals de la Garrotxa en un futur proper. En el futur es parla d'un aeròdrom local a Vic i una línia ferroviària transversal que uneixi Lleida i Girona passant per la plana de Vic.
VIC I LA COMARCA D'OSONA
Vic és la capital de la comarca d'Osona i és coneguda tan per la seva cultura com per les seves fires i mercats. El centre històric de Vic, amb la plaça porxada, el temple romà i el Museu Episcopal convida a perdre's pels seus carrerons i places. Vic celebra cada any innumerables fires i mercats, com el popular Mercat del Ram o el ja consolidat Mercat de la Música Viva de Vic.
La comarca d'Osona és sinònim de tradició i gastronomia. De passat i present ramader, la plana de Vic és un important centre industrial de Catalunya. Els embotits, els productes del porc i els incomptables restaurants que ofereixen productes de la terra de ben segur que complauran els paladars més exigents.
Passejades, ermites i indrets perduts al vell mig de la natura son alguns dels atractius que podem trobar a la comarca, on cada municipi compta amb les seves pròpies llegendes, racons i tradicions.
|